18. Copyright
Copyright
Algú m’ha fet a mi i
he estat venut. Mai no he pogut saber qui ha cobrat els drets ni si he estat un
bon o un mal negoci.
Es tracta d’una reflexió sobre la vida humana. La fugacitat
de la vida i topics per l’estil. Crec
que es tracta també d’una reflexió sobre l’origen de la vida i la finalitat de
la raça humana o de l’ Home,
individualment.
19. Ganes de Buscar-se-la
Ganes de
Buscar-se-la
Es tracta d’una perversa invitació a la prudència.
Personalment el trobo una mica fort, ja que és un tema molt dur tractat amb molta
naturalitat i de manera molt freda en aquest conte.
20. Costums d'altres terres
Costums d’altres
terres
Els indis alosa són
lletjos sense excepció, però molt amistosos i summament hospitalaris. Així que
et reben a casa, t’ofereixen la dona a tot drap i ells mateixos et paren el jaç.
Això sí: si la dona no t’agrada i la rebutges, et degollen al siti amb una
pedra foguera sense esmolar.
També es tracta d’una perversa invitació a la prudència
segons l’explicació, tracta d’una tribu
d’indis amb unes tradicions un poc peculiars, però quan no responen a les seves
ofertes s’empipen molt.
21. No se sap mai
No se sap mai
De les quatre rodes
del cotxe, n’hi havia una que girava al revés. Però era la bona, perquè provava
d’allunyar-se d’una corba que ens va desmanegar a tots.
El destí es inevitable, amb la forta incertesa de creure que
el que seria un mal acaba sent un bé. La roda del cotxe que en un principi era
la tarada acaba sent la que realment estava en la certesa.
22. La fi del cap
La fi del cap
De fet, entre el meu
cap i el meu cos havia existit un divorci des del principi. El cos denotava una
vocació per a conservar la petitesa i especular-hi, fent que tots els moviments
tendissin amb una mena d’avidesa cap a l’arrauliment. El cap, no. El cap era
gros, audaç, i pensava coses realment engrescadores.
Un dia, trobant-me al
llit amb una estimada meva, vaig sentir que el cap emmalaltia seriosament,
mentre el cos mantenia l’equilibri, repartint la salut amb normalitat per tots
els llocs que estaven sota la seva vigilància.
—Amiga —vaig dir—, em
sembla que el cap se’m morirà.
Ella es va esverar
tant que vaig sentir, imperiosa, la necessitat de tranquil·litzar-la.
—Mira: no passarà
res. Enterrarem el cap dins un barret, i veuràs com la placidesa del món es
mantindrà plana, quieta com és del nostre gust. Cap país no alterarà la seva
hora oficial, ni cap invasió no serà detinguda. Demà, milers d’ombrel·les
s’acararan al poder del sol i cada u podrà dir-hi la seva.
Es va adormir sota la
protecció dels meus braços, segura que tot aniria tal com jo li explicava.
El cap era agosarat, el cos no, el cos feia coses que
tendien a l’arrauliment. Quan mor el
cap, el món no s’altera. En la meva opinió crec que el cos ens fa fer coses tímides i poc agosarades, sense
l’empenta del cap. No canviaria mai el curs de la història de cap manera.
23. De quan les bèsties parlaven
De quan les bèsties
parlaven
«Hi ha una tendència
excessiva a afalagar les femelles. S’ha parlat molt de la gallina, i gens de
mi, que sóc el gall dels ous d’or.»
Sembla una crítica als moviments del feminisme en excés. Es parla molt d ela gallina ja que posa l’ou
però no del gall que es qui fecunda.
24. Pels volts del paller
Pels volts del paller
Buscava en el comerç
un bon forat per a la meva agulla, però al final va resultar que només se’l
podia fer ella mateixa. Per la por d’espuntar-la, la vaig deixar nua tal com
havia vingut al món.
Per la por d’arriscar-se a utilitzar una capacitat o
habilitat, podem arribar a desaprofitar-la tota la vida.
L’agulla simbolitza aquesta habilitat, per por que fracassés la deixa totalment nua que es
com sap que es mante sana i estàlvia.
25. Història castrense
Història castrense
Si els hagués manat
de saltar per la finestra, ho haurien fet gairebé amb alegria, perquè hi
confiaven cegament.
Fins que un dia els
ordenà que saltessin per la finestra, i aleshores desertaren tots, perquè un
home que disposa coses així no és de fiar.
Il·lustració sobre límits de la lleialtat i l’amistat que és
millor no posar a prova.
26. Confessió:
Confessió:
Necessitat de conformar-se. Qui tot ho vol tot s’ho perd.
Relata l’egoisme de l’home.
