Pere Calders: Trajectòria literària
La trajectòria literària de Calders va començar amb un
llibre anomenat El primer Arlequí i
el van seguir d’altres obres com Cròniques
de la veritat oculta feta el 1955
que són un conjunt de narracions, una altra novel·la va ser “L’ombra a l’atzavara” el 1964 i Ronda
naval sota la boira el 1966.
Altres obres de Calders: Gaeli i l’home Déu, Demà a les tres de la matinada, Aquí descansa
Nevares, Gent de l’alta vall, Tots els contes, Unitats de xoc, Invasió subtil i
altres contes.
En aquest blog volem mostrar com escrivia Calders i
per això a continuació adjuntarem un recull de contes breus que trobem dintre
del llibre Invasió subtil i altres contes
que va escriure Calders i juntament amb ells hi haurà un comentari de cadascun.
Comentari dels contes breus
1. Venim de la pols
Venim de la pols: Van
excavar davant de casa seva. No volien dir-li si feien una piscina o la base
d’una glorieta. «Es tracta d’una sorpresa» responien a cada pregunta d’ell. I
ho fou perquè, quan van completar les mides, li donaren allò que se’n diu
cristiana sepultura.
Opinió: Aquest conte ens mostra un
destí inevitable. Trobem que el personatge creu que li faran una piscina o una
glorieta i en canvi li estan fent la seva tomba. És com si el volguessin matar
i així fer-li la seva tomba.
2. Discreció
Discreció: Van
convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a
casa.
Opinió: Aquest conte ens parla d’un home que el conviden a anar
a algun lloc, però l’home els contesta
que si volen quedar només per pensar, que ell a casa ho farà millor.
3. Falsa modèstia
Falsa modèstia: Afirmava
que ell era molt senzill, sense reparar que tenia la complicació de tothom, amb
una anatomia interna composta de moltes i molt meravelloses peces.
Opinió: Aquest conte breu ens parla d’un home que ell
mentalment era molt senzill, però internament estava compost per moltes peces
que són els òrgans. Mentalment era una
persona normal i sense cap complicació, però internament és espectacular . És
com un elogi als òrgans i les seves
funcions que fa que una persona estigui viva.
4. El fill de Venus
El fill de Venus: Es
pot declarar un incendi, una guerra o el contingut d’una maleta, però
no un amor. A propòsit de l’amor, totes les declaracions són indiscretes,
fins i tot aquesta.
Opinió: Aquest conte breu
compara la declaració d’una guerra o d’un incendi amb la declaració d’amor que
està fent a una dona. Fa servir mots que
serveixen per declarar alguna cosa a la duana i acaba declarant-se a la persona
que estima.
5. Per a un demà millor
Per a un demà millor. (Drama
en menys d’un acte): L’escena representa: A l’esquerra, una posta
de sol. A la dreta, un cap de setmana. En
alçar-se el teló, l’únic personatge de l’obra (jove de bona presència) s’avança
amb el propòsit de recitar un estremidor monòleg de protesta. Però es desploma
el teló a causa d’una avaria mecànica i l’esclafa. Llestos.
FI (Els dimarts no hi ha
funció, per descans de la Companyia.)
Opinió: Aquest conte és un drama absurd, és una peça teatral en què l’actor representa una posta de sol que
anuncia el final del dia i això vol dir que comença el cap de setmana que és la
possibilitat de lleure i l’obra acaba
que a l’actor li cau el teló a sobre i l’esclafa i el seu destí és
frustrat perquè mor en escena, tot just començar l’obra.
6. El mirall de l’ànima
El mirall de l’ànima: No
ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu
que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós.
Opinió: És una escena quotidiana pel fet que això li pot passar a tothom, confondre
un veí amb una altra persona. El fet que
és graciós és perquè a l’home que ha confós pel veí també es confon i també es
deuria pensar que és un veí seu, és un fet que li pot passar a qualsevol
persona. Expressions exagerades de fets
quotidians.
7. A Tornajornals
A tornajornals: Un
dels grans enamorats que registra la Història (encara que de moment no ho
sembli), fou Lluís XVI, que va perdre el cap per Maria Antonieta. I tingué la
sort, enmig de la desgràcia, d’ésser correspost en la mateixa mesura per la
seva estimada.
Opinió: Hi apareix
l’egoisme i el cinisme. Moren els dos enamorats guillotinats. Fa una comparació pel fet que els dos
s’estimaven i diu que va perdre el cap per ella però també passa en realitat
perquè el perd guillotinat igual que la
seva estimada.
8. Carta al jutge
Carta al jutge.
Distingit senyor: Porto fins a les darreres conseqüències el precepte d’estimar
el proïsme com a mi mateix i ara, quan he decidit suïcidar-me degut a males
transaccions i a desenganys amorosos, acabo de matar un veí del mateix replà,
segon pis tercera porta, amb perdigonada d’escopeta de dos canons disparats
alhora. Gràcies a aquesta fidelíssima interpretació del meu afecte als nostres
semblants, ningú no em podrà engaltar que ja m’ho diran de misses...
Opinió: En aquest conte hi apareix
l’egoisme i el cinisme. Aquest conte es contradiu perquè una persona que estima
el proïsme és una persona que estima els altres i es contradiu pel fet que
acaba matant un home a perdigonades.
Aquest home el va matar abans que es suïcides degut a desenganys amorosos.
Aleshores insinua que estima els altres però desprès els mata i es torna a
contradir i finalment acaba dient que no cal que ningú li digui què ha de fer i
què ha fet bé o malament perquè a misses ja li ho diran.
9. Un amic del poble
Un
amic del poble: Des del
fons de les catacumbes, el revolucionari de tota la vida buscava fórmules que
servissin per a gravar en pedra, apte per al discurs i per a contrarestar
altres arengues. Va trobar-ne una viva de cantells, després de donar-hi moltes
voltes. Va alçar-se endut per la inspiració i cridà: El rei ha nascut! Mori el
rei!
Opinió: Jo penso que
aquest conte breu ens parla de la gent indecisa o que no sap a quin bàndol
posar-se pel fet que al final diu que està content que neixi el rei, per tan es
monàrquic i després seguidament diu que mori el rei i això és d’antimonarquia,
aleshores et fa pensar que és un revolucionari que vol acabar amb la monarquia
i imposar la democràcia. Es vol reivindicar el seu pensament i el seu pensament
polític.
10. Nota biogràfica
Nota
biogràfica: Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà
passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana.
Opinió: Aquest petit conte, al principi, em va
recordar la presentació d’un llibre, però desprès em vaig adonar que en realitat
era una reflexió sobre la brevetat de la vida (tempus fugit)
11. Qüestions de tràmit
Qüestions de tràmit: Van dir al reu que tenia el
dret d’una última voluntat, però ell respongué que passava, perquè no
s’entendrien pas.
Opinió: Em va fer una
mica de gràcia la situació i imaginar-me
la cara de qui li diu al reu que té una última voluntat. Sorprèn, sobretot, la
seva brevetat i la negativa del reu.
12. Balanç
Balanç: Tot just quan estava a punt
d’abastar la galleda, va fallar-li una cama i caigué al pou. Mentre queia, va
passar-li allò tan conegut de veure d’un cop d’ull tota la seva vida. I la va
trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres), de manera que
s’empassà l’aigua d’ofegar-se amb una exemplar resignació.
Opinió: Aquest conte ens fa pensar si de veritat ens
agrada la nostra vida, i si la resposta és que no potser seria millor canviar
alguna cosa per ser feliços i que ens agradi viure ja que sinó, no hi ha raons
per viure.
13. Passos comptats
Passos comptats: Des
del revolt, vaig preguntar on començava aquell camí, i uns caçadors
m’explicaren que just on es retallava la silueta del salze damunt l’horitzó.
Vaig caminar fins a escorxar-me els peus i, en arribar al salze, un home clavat
a terra em digué que allò no era cap començament, sinó un dels finals. En
descobrir la meva mirada d’estupor —i qui sap si d’espant—, l’home clavat a
terra em recomanà que no fes escarafalls i que em busqués un sot arrecerat i a
mida abans no es pongués el sol. «Després —afegí— tot són presses.»
Opinió: Per mi aquest conte no té gaire sentit
segurament pel fet que tingui un to
Kafkià en el qual els personatges de la història et sorprenen amb unes paraules
poc corrents, fent una petita reflexió sobre la vida humana.
14. Obcecació
Obcecació: Entre anar al cel o
quedar-se a casa, va preferir això darrer, a desgrat del poder de la propaganda
contrària, i del fet que a casa seva hi havia goteres i moltes i molt variades
privacions.
Opinió: Ens mostra una realitat que no és certa.
Segons aquest conte pots decidir entre anar al cel o quedar-te a casa tan
tranquil, fent que el personatge ens mostri un escepticisme davant les promeses
de la religió sobre la mort. Aquest conte breu té paral·lelisme amb Zero a Malthus, conte del llibre
en el qual mostra un home que es nega a morir.
15. Lligant caps
Lligant caps: La
present és una d’aquelles històries que comencen en un cafè i no se sap com
acaben. Al taulell, o al voltant d’una taula, un client explica als amics:
—Es diu que els ulls
són un dispositiu per veure com és allò que ens volta i com són els altres.
¿Però i per mirar a dins d’un mateix? En aquest sentit, com cecs. ¿O bé passa
que tot el que veiem a fora és, en realitat, el que portem a dins? Aleshores,
no ens hauria d’estranyar que hi hagin tantes desgràcies. D’una manera o altra
(i tirant llarg!) només veiem la meitat del que hi ha, o sigui que dos ulls o
són massa o són poc, però mai la mida justa. És un motiu poderós per a afirmar
que no és que la naturalesa sigui sàvia, sinó que sap una colla de coses de
memòria i les repeteix com un lloro.
Opinió: Ens diu que l’interior de les persones és poc
agradable i que la naturalesa ens dóna instruments ineficaços, ja que la
realitat no és només allò que podem veure. És un manifest sobre la incapacitat
dels sentits per abastar tot allò que és real.
16. L’exprés
L’exprés: Ningú
no solia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que
els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació.
Opinió: És una situació divertida depenent de qui
la visqui, si ets qui espera el tren no massa. Però si hi ha una home a la
porta de casa teva i et pregunta pel tren segurament riuràs. Sembla una
expressió exagerada de fets que ens podrien passar dia a dia, quotidians.
17. Vent gris
Vent gris: La bruixa el va maleir de lluny i només el tocà de
passada. Però fou una passada forta, ja que a partir d’aleshores va arrossegar
la meitat d’ell mateix com si arrossegués una ala.
Opinió: Història en la qual ens avisa de la possible
conseqüència d’alguns actes quotidians, dient-nos que només un petit acte ens
pot afectar per tota la vida i que evitem les bruixes, són dolentes.
